Una de cinema: Tarantino

Aquestos dies he estat repassant la meva videoteca ( vamos, les pelis que tinc gravades per casa ) i ma pegat per mirar pelis de Tarantino.

Quan vas a mirar un film d’aquest director, almenys es el que faig jo, has d’anar conscienciat de que es una peli de Tarantino, es a dir, has d’estar predisposat a veure llargs diàlegs en un mateix escenari, a trobar-te la pel•lícula dividida en capítols amb títols inclosos, i sobre tot, a veure sang. Es tot açò el que fa que, per a mi, Tarantino siga un director amb estil propi.

Però el millor d’aquestes pelis es que mai saps el que va a ocórrer i que aquests diàlegs tan llargs tenen els detalls de qualsevol xerrada de la vida quotidiana i això les fa més interessants. No se, aquests films tenen un puntet que a la llarga enganxen.

La primera que vaig veure va ser Kill Bill, els dos volums, un darrere l’altre, i em va agradar molt, l’únic que vaig notar es que no surt el director en cap de les dues pel•lícules, per contra del que ens te acostumat. A lo millor es que se’m va passar a mi, no ho se. També vaig veure Reservoir Dogs, en una mica més “empalagosa” que la anterior, però també te mols detalls. Recomane qualsevol pel•lícula d’aquest director, això si, al principi paciència.